La selfactina va ser la màquina de filar autònoma que va revolucionar el procés tèxtil i Sants, va ser la seva porta d'entrada a Catalunya. Probablement n'heu sentit a parlar algun cop però gràcies a aquest vídeo del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya podeu veure una en acció i entendre el seu funcionament.
dilluns, 8 de setembre del 2025
diumenge, 31 d’agost del 2025
Passejada - Festa Major de la Bordeta 2025
Arriba la Festa Major de la Bordeta i des de Memòria en Moviment ens hi volem afegir, un any més, amb una passejada per descobrir la història del barri.
 | ||||
| Abeurador de la Bordeta, al carrer Gavà | , | Fons: AMDS-UEC |
Visitarem diversos punts d’importància històrica i patrimonial de la Bordeta.
Dimarts 9 de setembre, 18'30h
Punt de sortida: Rambla de Badal, cantonada amb Constitució
Inscripció online amb cost de 3 euros (a pagar a la sortida) Places limitades
dilluns, 11 d’agost del 2025
Vídeo: La Màquina de Vapor
Us comparteixo un vídeo del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya en que podeu veure com funcionava la Màquina de Vapor.
dimecres, 6 d’agost del 2025
Passejades - Festa Major de Sants 2025
Arriba la Festa Major de Sants i, com cada any, des de Memòria en Moviment tenim preparades un munt d'activitats. Aquí un resum:
Passejada de la Lleialtat Santsenca
La Festa major de Sants
La Festa Major és un dels grans moments del nostre poble -els veïns i les veïnes prenen els carrers per omplir-los de cultura; un esdeveniment cohesionador que remunta molts anys enrere.
Recorrerem els carrers descobrint antics espais de la festa major i parlarem sobre els guarniments i moltes altres tradicions.
Inscripció: És gratuïta però cal inscripció prèvia a la web de la Lleialtat
- Dilluns 25 d'agost a les 18h
Passejades del Districte
Sants, un poble a les portes de Barcelona
Amb aquesta ruta farem un cop d’ull a la història de Sants, des dels seus orígens medievals com a petit poble als afores de Barcelona, fins a l’actualitat, descobrint moments tan importants com la revolució industrial. Passejarem per alguns dels principals punts patrimonials de Sants.
Inscripció: Són gratuïtes però cal inscripció prèvia als formularis. Aforament màxim 25 persones.
Punt de sortida: Seu del Districte de Sants-Montjuïc
Dijous 28 a les 18h, visita amb Llengua de Signes Catalana
Activitat del Carrer Papín
Visita a la botiga i taller de la Casa Batllori.
Descobrirem el guarnit del carrer Papin, inspirat per la botiga i taller de la casa Batllori i després farem una visita a aquest negoci que es va establir a Sants cap a l'any 1793.
Inscripció: És gratuïta però cal inscripció prèvia. Aforament màxim 25 persones.
Punt de sortida: Carrer de Papin
dilluns, 14 de juliol del 2025
Vídeo: Xerrada de La Jamància, revolta de miserables
Xerrada sobre la darrera bullanga de Barcelona amb les intervencions de:
Manel Risques, historiador i professor universitari i doctor en Història Contemporània en la UB. Investigador dels moviments populars durant la revolució liberal.
Xavier Theros, escriptor, dramaturg, actor i poeta; autor de la novel·la ?La Fada Negra?. ambientada en aquests fets.
Dijous 19 octubre 2023 19h
La Lleialtat Santsenca
c/Olzinelles, 31
Organitza: Universitat Lliure a Sants i Memòria en Moviment
dimecres, 25 de juny del 2025
Llibre: Desarmats i captius
Divendres 27 de juny a les 18h presentem a la Lleialtat Santsenca el llibre de Rolando d'Alessandro, Desarmats i captius.
Tot i ser en gran part resultat d'una feina col·lectiva, firma el llibre Rolando d'Alessandro.
Rolando d’Alessandro va néixer a mitjans del segle passat a la regió italiana de la Toscana. Al final de la seva joventut es va instal·lar a Barcelona, després d’una atzarosa peripècia vital que va narrar en el llibre Si te’n vas no tornis (2011).
Des que va tenir ús de raó, la lluita per la justícia social ha format part de la seva manera de viure i la força per no defallir. Com a persona lúcida i activista anys enrere va declarar la guerra al capitalisme, i continua actiu lluny dels cercles de poder i la promoció personal. En el seu dia a dia té present la màxima gramsciana que oposa l’optimisme de la voluntat al pessimisme nascut de la intel·ligència.
Des de la seva arribada a Barcelona va adoptar i defensar la cultura catalana, va escriure juntament amb Genoveva Gómez el llibre Llengua, Dialecte, Nació i Ètnia , La Magrana, 1991. Es va implicar en la lluita dels mitjans de comunicació alternatius, va participar en el moviment de les ràdios lliures i a partir d’aquesta experiència va escriure, amb pseudònim, el llibre Com és possible? Un tomb pels límits de la democràcia mediàtica (2007). També ha deixat constància de les reflexions generades per l’activisme que li ha tocat viure en textos com El dogma de la no violència (2014) o Lluites o protestes? (2015) i El fantasma de la islamofòbia (2019).
L’any 2007 va entrar a formar part del col·lectiu AltraMemoria, que agrupava italians residents a Barcelona units per l’exigència de reparar els crims de guerra que l’Estat italià havia comès a Catalunya durant la Guerra Civil. Aquest grup va ser l’impulsor d’un fet històric molt poc valorat: per primera vegada la justícia espanyola havia de jutjar els crims de guerra i de lesa humanitat comesos pel bàndol vencedor, l’aviació de la Itàlia feixista havia de seure al banc dels acusats. Més tard una nova campanya, «Bombes d’Impunitat», es va centrar en la interpel·lació a l’Estat italià més enllà de les fórmules buides del perdó i la reconciliació.
El llibre Bombes d’impunitat (2018) va deixar constància de les dilacions de l’Estat italià i la feblesa democràtica dels responsables municipals de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, els quals s’haurien pogut emparar en la legislació internacional i van deixar passar l’ocasió de reclamar justícia i reparació per a la ciutadania.
El llibre que tens a les mans neix del testimoni d’en Rolando i parla d’aquesta oportunitat perduda i, també, de la por i l’estultícia dels governants més progressistes i «rupturistes» que ha tingut la Barcelona i la Catalunya postfranquista.
dimarts, 17 de juny del 2025
El cinema subtil
Resseguir les parets dels antics carrerons de vegades dona sorpreses. Unes lletres que resisteixen a esborrar-se poden ser el petit fil del qual, si es va estirant amb cura, et pot portar a una gran història. D’altres cops però el fil sembla embolicar-se cada cop més o, simplement, es talla.
En el número 75 del carrer de Sagunt, l’antic carrer de Sant Pere, sobre l’arc de la porta es pot llegir: Salida al cinematógrafo. Un missatge molt explícit que, d’altra banda, des de fa temps em té en un atzucac. Sembla clar que, en aquell local de Sagunt en algun moment va funcionar un cinematògraf, no cal ser un Holmes per pensar-ho. Però quan? En quines circumstàncies va funcionar? I qui el va impulsar? El cert és que no he aconseguit trobar cap més referència.
 |
| Restes de la pintada "Salida al Cinematógrafo" al carrer de Sagunt |
Fent cerca a les hemeroteques virtuals es pot trobar un anunci a El Diluvio del 17 de novembre del 1904 on es ven la botiga de comestibles que, en aquell moment hi havia en aquell mateix local, però res sobre cap cinematògraf. Tanmateix, tot i que la memòria d’aquest espai sembla haver-se difuminat, les lletres persisteixen, sent un petit paisatge que caldria protegir. Però sense més informació només queda especular per intentar trobar alguna teoria plausible. Us en llenço 3, sobre les quals intentaré apuntar pros i contras i cadascú que faci les seves teories.
La primera d’elles em va sorgir llegint el llibre de l’Abans de Sants, realitzat per l’Albert Torras a l’Editorial F2, en veure una espectacular fotografia dels anys trenta del fons de la Núria Feliu Mestres, on es pot veure posant als membres del Club Cinèfil Sants. Un club d’amics, aficionats al cinema, que es dedicaven a enregistrar pel·lícules amateurs, així com a fer projeccions, pel que sembla les primeres amb so al barri, a ateneus, cooperatives, envelats… Podrien ser ells qui en algun moment haguessin convertit aquell local en un cinematògraf? No ho sabem, el cert és que no he trobat gaire més informació sobre el Club que permetin afirmar-ho.
La segona teoria apunta a la gran figura del cinema santsenc i català, Fructuós Gelabert i Badiella, qui fou pioner del cinema a casa nostra. Gràcies a la memòria del propi cineasta, sabem que, en una data que balla, a finals del segle XIX, durant la Festa Major de Sants, Gelabert va muntar el seu cinematògraf amb el qual podia enregistrar i també projectar, per presentar alguns dels seus films.
Podria ser que aquesta pintada marqui el lloc exacte on fa més de 125 anys, es va poder veure una pel·lícula enregistrada a l’estat? Podria ser… però Gelabert, molts anys més tard, l’any 1940 al número 1 de la revista Primera Plana, en un article on ell mateix es volia reivindicar com a pioner, recordava que la projecció es va fer en un envelat a un pati d’unes cases ja desaparegudes. El carrer de Sagunt no està lluny de la plaça Màlaga, l’espai on tenien lloc gran part de les activitats de la Festa Major en aquells anys, però tampoc està a tocar i la referència és a unes cases ja desaparegudes, així que podria ser que el pati on es va muntar l’envelat fos el de la casa Santomà, edifici que va ser incendiat durant la revolució social que va prosseguir el cop d’estat del 36.
Així doncs… Quina és la tercera opció? No deixem a Gelabert, però anem fins al 1902, quan el cineasta va enregistrar un altre film a Sants, actualment el més antic dels que es conserven. Es tracta de “La procesión de las hijas de Maria” una processó que, sortint de Santa Maria de Sants, justament baixava pel carrer de Sagunt. Una ubicació que fins fa poc havia estat mal identificada, confonent-la amb el carrer de Rossend Arús, fins que ens vàrem adonar que, quan es pot veure el vídeo en una qualitat alta, per a un santsenca l’enquadrament és molt clar, és el carrer de Sagunt. Per si existís algun dubte, buscant a les hemeroteques virtuals es pot trobar el recorregut que feia la processó de les filles de Maria: Olzinelles, Sagunt, Finlàndia, Fernández Duró, Sants, Plaça de Víctor Balaguer, Torredembarra, Cerdanyola, Rajolers, Galileu, Pare Gallifa (actual Melcior de Palau), Vallespir, Valladolid, Galileu, Olzinelles i Santa Maria de Sants de nou.
Sent així, i tenint en compte que Gelabert va enregistrar aproximadament des d’aquell punt, podria ser que muntessin el cinematògraf en algun local del mateix carrer després per tal que les nenes assistents a la processó es poguessin veure conjuntament amb la resta de familiars, veïns i veïnes? No seria estrany, de fet sabem que de la primera projecció, quan es va passar el film dels treballadors i treballadores de l’Espanya Industrial aquests pagaven una vegada i una altra el tiquet de la sessió per tornar-se a veure. Com a mínim és una coincidència important però tampoc hi podem posar la mà al foc. En fi, que hi farem, tenim una seqüència perfecta… però ens falta el fotograma clau.
En qualsevol cas aquesta pintada ens deixa una traça d’un moment històric, l’arrencada del cinema, de quan els Lumiere començaren a fer les seves projeccions a la ciutat i quan pioners com Gelabert van ser capaços de replicar l’aparell per fer-ne les seves, quan l’invent, encara més com un element de fira, omplia envelats, barraquetes o petits locals de botigues. Per tot això crec que bé valdria la pena que aquesta pintada fos inclosa al Catàleg de Petits Paisatges que elabora Paisatge Urbà i d’aquesta manera garantir-ne la seva protecció.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)